viernes, 24 de octubre de 2008

lunes, 20 de octubre de 2008

La música en el Renaixement










Índex

PRESENTACIÓ



































NOTACIÓ MÚSICAL

La notació musical és qualsevol sistema d'escriptura utilitzat per representar gràficament una peça musical, fent possible que un intèrpret l'executi de la manera desitjada pel compositor. El sistema de notació més utilitzat actualment és el sistema gràfic occidental que utilitza símbols sobre un pentagrama o conjunt de 5 línies. Existeixen altres sistemes de notació i molts d'ells també s'usen en la música popular.

























Vídeo: Concert Renaixemen




































Instruments i compositors de la epoca.








































martes, 14 de octubre de 2008

http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/b_medievo/b04_00/b04_00.html
http://recursos.cnice.mec.es/musica/unidades/tercero_cuarto/a_medievo/a03_00/a03_00.html

El llibre vermell de montserrat.



El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.

El còdex
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.

Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.

El Cançoner Montserratí
Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."

Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.

En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.


Llista de les peces del Cançoner
Cànon O virgo splendens (fol. 21v-22)
Dansa Stella splendens (fol. 22r)
Cànon Laudemus Virginem (fol. 23)
Himne Mariam, matrem virginem, attolite (fol. 25r)
Dansa Polorum Regina (fol. 24v)
Dansa Cuncti simus concanentes (fol. 24)
Cànon Splendens ceptigera (fol. 23)
Dansa Los set gotxs (fol. 23v)
Motet Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa (fol. 25v)
Dansa Ad mortem festinamus (fol. 26v)

Enregistraments seleccionats
Llibre Vermell de Montserrat. Hespèrion XX. Jordi Savall. 1979. (EMI-Reflexe 1C065-45-641)
Llibre Vermell. Canti di pellegrinaggio al Monte Serrato XIV Secolo. Micrologus. 1998. (Micrologus CDM 0002.2)
The Black Madonna: Pilgrim Songs from the Monastery of Montserrat (1400-1420). Ensemble Unicorn. Michael Posch. 1998. Naxos 8.554256).
Llibre Vermell. Capella de Ministrers. Carles Magraner. 2002. (Licanus CDM 0201)
20 anys de Companyia Elèctrica Dharma. Stella Splendens [CD 1, pista 4]. (CD-92 0005) PICAP, 1994
Altres obres basades en el Llibre vermell
El 1988, Xavier Benguerel estrenà al Liceu la cantata escènica Llibre vermell, on es glossa la música original.

El 2007, Bernat Vivancos estrenà a l'Auditori de Barcelona l'obra simfònica Còdex: glosses sobre tres fragments del Llibre vermell.

GoogleMaps


Ver mapa más grande


Ver mapa más grande


Ver mapa más grande

lunes, 13 de octubre de 2008

El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que ve fent-se a Elx des de l'edat mitjana.

L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.

Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les esglésies per part de el Concili de Trento. Va ser el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'una butlla, el permís per a continuar amb aquesta representació en concret.



El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Es té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 24 de desembre a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l'església de la Bonanova



lunes, 6 de octubre de 2008

Música Medieval

ÍNDEX

Caracteristiques generals

Música Religiosa

Polifania

Música Profana

Dansa Medieval

Guido d'Arezzo

Power Point Edat Mitjana
View SlideShare presentation or Upload your own.




ALFONSO EL SABIO