CARMEN


Compositor: Georges Bizet

Argument:
Un historiador o arqueòleg francès va anar A Andalusia a la recerca d'unes ruïnes de l'època dels romans. Quan estava en la forest buscant les ruïnes es va trobar amb un home que era José navarrès, el bandit mes temut d'Andalusia al que va ajudar a escapar, perquè el guia de l'arqueòleg volia lliurar-li amb la recompensa. Mes tarda, a Còrdova, es va trobar amb l'en una casa d'una gitana que tirava la buenaventura. Allí va començar a contar-li la seva història:

José Navarro era basc, de Elizondo, i treballava com soldat a Còrdova. Un dia va haver de detenir a Carmen perquè havia rajado a una companya del treball, i es va enamorar d'ella, perquè tenia molta gràcia i era molt atrevida i molt atractiva. En comptes de dur-la a la presó, la va dur a una casa en un barri de gitanos. Carmen va aconseguir escapar, i a José li van ficar en el calabós. Carmen li va enviar a la presó una llima i diners dintre d'una barra de pa per a ajudar-li a escapar, però ell va rebutjar l'ajuda perquè no ho considerava bo. AL sortir li van exonerar i va ser posat com sentinella en una casa, i Carmen va passar per on ell estava, i quedo amb ell en Triana. A partir d'aquest moment es va enamorar d'ella, i ella li va embullar perquè anés amb ella i amb la seva banda a fer contraban d'alguns productes. José estava molt gelós del marit de Carmen (un ex-presidiario al que Carmen li dedicava molts gestos i al que no se sap si li volia per a aprofitar-se d'ell o li volia de debò), al que va matar posant com excusa una baralla que van tenir. A part d'amb el seu marit i amb José, Carmen sempre caminava amb homes per a aconseguir diners, o per a preparar a la banda per a donar un cop (també li va usar moltes vegades per a aconseguir els seus propòsits). Però Carmen ja no li volia (probablement perquè José estava obsessionat amb ella), i va estar a punt de matar a un torero per aquesta gelosia que tenia cap a ell. Però no va passar gens, i Carmen va anar A Còrdova perquè havia una festa a Còrdova i volien obtenir informació sobre els diners que gastava la gent. Però li havia enganyat i volia estar amb el torero. Més tard en la casa en la qual estaven ell li va dir que s'anessin A Amèrica però ho va rebutjar perquè no volia anar-se. José es va anar plorant però després va ser on Carmen i la va matar, i després es va lliurar.
L'última part és una explicació sobre la raça gitana: la seva llengua, la seva manera de vida i costums, d'on poden provenir, on viuen, les semblances i diferències entre gitanos alemanys i centreeuropeus i els seus dialectes. També es parla un poc del que fan els gitanos i gitanes per a sobreviure: tirar la buenaventura, preparar pocions i filtres amorosos, i fer encisos que la gent normal es creia encara que eren estafes. Parlen sobre la seva religió, que és la del país en el qual estan en aquest moment, i de les seves superstición.





Lletra Carmen ( En Francés )

Carmen
L'amour est un oiseau rebelle que nul ne peut apprivoiser, et c'est bien en vain qu'on l'appelle, s'il lui convient de refuser. Rien n'y fait, menace ou prière, l'un parle bien, l'autre se tait: Et c'est l'ature que je préfère, il n'a rien dit mais il me plait L'amour! l'amour! l'amour! l'amour!

Tous
L'amour est un oiseau rebelle

Carmen
L'amour est enfant de Bohême, il n'a jamais, jamais connu de loi; si tu ne m'aimes pas, je t'aime: si je t'aime, prends garde à toi!

Tous
Prends garde à toi!

Carmen
L'oiseau que tu croyais surprendre battit de l'aile et s'envola ... l'amour est loin, tu peux l'attendre; tu ne l'attends plus, il est là! Tout autour de toi, vite, vite, il vient, s'en va, puis il revient ... tu crois le tenir, il t'évite, tu crois l'éviter, il te tient. L'amour! l'amour!, lampir, l'amour!

Tous
Tout autour de toi, vite, vite, etc.

Carmen L'amour est enfant de Bohême, Qui n'a jamais, jamais connu de loi. Si tu ne m'aimes pas, moi je t'aime Si je t'aime, prends garde à toi!

Tous
Prends garde à toi!